Gestió de la desembocadura del riu Foix
Tot i el seu alt valor ecològic, la desembocadura del Foix i les seves figures legals de protecció en estar encapsulada en una trama urbana presenta grans desafiaments de conservació
Però l'entorn urbà que envolta aquest espai no n'és l'únic factor limitant. La construcció de la presa al municipi de Castellet i la Gornal el 1928 va tallar el cabal riu avall, degradant tot el curs i fent desaparèixer l'ecosistema. Des de llavors, la desembocadura ha passat per moltes etapes: parc urbà, càmping o simplement un indret profundament degradat. A partir dels anys 2000 va començar un procés per revertir la situació, iniciant un camí administratiu per dotar l'espai natural de figures de protecció com Red Natura 2000, zona ZEPA o Lloc d'Interès Comunitari.
És en aquest punt quan l'Ajuntament de Cubelles encarrega a Klimetica la redacció d'un pla de gestió per implementar mesures que reorientin l'espai natural, tornant-ho a allò que mai no va deixar de ser: un lloc per a la flora i la fauna.
Els plans de gestió són indispensables abans de poder arrencar amb les actuacions, perquè ordenen el treball sobre el terreny: recullen un diagnòstic de l'estat de l'espai, fixen objectius mesurables, prioritzen mesures, defineixen responsables i marquen un calendari d'execució i seguiment. En un entorn tan sensible i pressionat per la urbanització són l'eina que permet actuar amb criteri, evitar solucions improvisades i assegurar resultats a mitjà i llarg termini.
El que hem aconseguit en aquests anys de feina.
Recuperació i millora d'hàbitats: actuacions de renaturalització i millora ecològica en zones degradades, afavorint la recuperació d'ecosistemes com el bosc de ribera o dunes costaneres.
Control d'espècies invasores i de pressió antròpica: intervenció sobre focus prioritaris i mesures de contenció per reduir impactes.
Millor ordenació de l'ús públic: definició d'accessos, senyalització i comptabilització entre visita i conservació, minimitzant molèsties en àrees sensibles.
Seguiment i coneixement de l'espai: es millora el diagnòstic amb campanyes de camp i criteris d'avaluació que permeten mesurar l'evolució de l'ecosistema, com el cens d'aus o els inventaris florístics.
Educació ambiental i participació: activitats i accions de sensibilització per implicar ciutadania, entitats i visitants. Una de les claus per fer conèixer l'espai són les visites guiades dins l'espai.
Preguntes freqüents
És necessari un pla de gestió per actuar en un espai natural?
No, no cal, encara que amb una bona planificació és més eficient assolir els objectius.
Com de gran ha de ser un espai natural perquè tingui un pla de gestió?
No cal una mida específica. Poden dur-se a terme tant a petits espais urbans com a grans parcs nacionals.
Podeu executar un pla de gestió?
Sí, de fet, una eina que sempre proposem és articular un servei permanent de gestió integral que permeti anar desenvolupant la majoria de les accions previstes.