Una mirada als informes mensuals de gener a desembre de 2025
La desembocadura del Foix és un espai petit però extraordinàriament divers. La llacuna, el canyissar, el bosc de ribera, els sorrals i la connexió amb el litoral creen un mosaic d’hàbitats on coincideixen aus aquàtiques, ocells terrestres, rèptils, peixos, amfibis i invertebrats.La lectura conjunta dels dotze informes mensuals permet construir una fotografia anual de la biodiversitat documentada i identificar patrons de constància, estacionalitat i pressió ambiental.
Durant el primer semestre, els llistats mensuals oscil·len entre 48 i 58 tàxons. Després del mínim de febrer, la riquesa documental augmenta de manera gradual fins al maig. El juliol torna a 52 tàxons i l’agost registra el màxim anual, amb 81.
L’augment del segon semestre combina la fenologia real de les espècies amb canvis en l’extensió dels llistats i en l’esforç d’observació. Per això, la sèrie serveix per descriure què es va documentar, però no per concloure automàticament que la biodiversitat o les poblacions van créixer.
Vint-i-un tàxons apareixen en els dotze informes. Entre els més representatius hi ha el bernat pescaire, la cadernera, el corb marí gros, la cuereta blanca, la fotja vulgar, el gavià argentat, la puput, el rossinyol bord, el verdum i el xoriguer.
Les aus són el grup dominant del catàleg anual.
El blauet, el martinet blanc, l’ànec collverd, la polla d’aigua i el cabusset apareixen en onze mesos, mentre que el corb marí gros consta durant tot l’any.
Aquesta constància evidencia el valor de la làmina d’aigua, els marges vegetats i els punts de repòs.
L’espai combina espècies presents bona part de l’any amb visitants estacionals. L’abellerol es documenta en sis mesos; l’agró roig, la gamba roja vulgar i el territ variant, en quatre; el xatrac, en tres; i la cames llargues, en dos.
Els informes identifiquen sis tàxons exòtics o introduïts. La cotorreta de pit gris i la tortuga de Florida consten durant els dotze mesos; la gambúsia, en deu. També es documenten la vespa asiàtica, el bec de corall senegalès i el cranc blau.
La persistència no mesura abundància, però sí que assenyala una pressió que convé seguir. Les espècies exòtiques poden competir per l’espai i els recursos, alterar les xarxes tròfiques o generar riscos de gestió i seguretat.
Al novembre es descriuen diversos nius actius de vespa asiàtica al bosc de ribera, especialment associats a pollancres, tamarius i oms, i se’n comunica la presència als serveis tècnics.
Cabal màxim reportat durant la crescuda sobtada
L’episodi va transformar de manera brusca l’espai i també les condicions d’observació. Els informes documenten efectes sobre les infraestructures, la vegetació, la fauna i l’accés públic:
Infraestructures: destrucció parcial de la passera de fusta i pont principal fora de servei.
Vegetació: regressió del canyissar, vegetació arrencada i pins afectats per la força de l’aigua.
Fauna: peixos morts i petits vertebrats atrapats en basses temporals.
Gestió: tancament de l’accés al tram baix per motius de seguretat.
Els informes no incorporen un inventari botànic mensual homogeni. Per això, la flora es presenta com un conjunt de mencions contextuals vinculades a la gestió, els impactes i les activitats educatives, i no com una mesura de riquesa vegetal.
Canya americana: detecció i eliminació d’una taca, i tractament divulgatiu com a planta invasora.
Canyís: regressió notable del canyissar arran de la crescuda del juliol.
Tamarius: podes de manteniment, incidències de seguretat i paper dins el bosc de ribera.
Pins de ribera: exemplars arrencats o arrossegats parcialment per la DANA.
Iuca i pitòspor: espècies tractades durant visites ambientals pel seu caràcter invasor.
Pollancres, tamarius i oms: arbres citats com a suport de nius de vespa asiàtica.
Nota:
Les xifres indiquen presència documentada als informes mensuals, no abundància. Les aus de la làmina són il·lustracions naturalistes generades; es recomana una revisió ornitològica final abans de publicar-les com a representació científica oficial.
